Cellers - BENVINGUTS A LA PLANA DE SECÀ

UN MOSAIC COOPERATIU

Entre finals del segle XIX i principis del XX apareixen al Camp de Tarragona les primeres cooperatives agràries deCatalunya, un moviment social nascut per fer front a la crisi del món agrari, accentuada per l’arribada de la fil·loxera. En el Congrés de la Federació Agrícola Catalanobalear, celebrat a Valls el 1919 es defensava:

Produir bé i vendre car, estudiant els mercats i la manera de vendre sense intermediaris, beneficiant els productors i consumidors. Per això cal formar associacions poderoses de productors, per reunir importants capitals, per a la transformació dels productes, estudiar els mercats i bastir fàbriques (…)

Sols així es pot salvar l’agricultura catalana de la crisis que l’amenaça. (Vives-Xiol, 2018)

L’objectiu d’aquestes primeres associacions és bàsicament de defensa davant la classe dominant, els grans propietaris. Aquesta necessitat de defensa es concretava en la possibilitat de poder comprar partides d’adobs, ceps americans per fer front a la fil·loxera i material divers d’ús en el camp per vendre’l després a l’associat a preu de cost (Fuguet Sans, 2016)

Amb l’objectiu del desenvolupament econòmic del país es van bastir sota l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) diversos cellers dels quals a la Plana de Secà de l’Alt Camp se’n troben fantàstics exemples: obres de l’arquitecte modernista Claudi Duran i Ventosa com el celler del Sindicat d’Alió o la Cooperativa Agrícola del Pla de Santa Maria; l’arquitecte noucentista Cèsar Martinell autor de les Catedrals del Vi com la de Nulles, la Cooperativa Agrícola de Vila -Rodona, Aiguamúrcia o Cabra del Camp, el i la més antiga Societat Agrícola de Valls obra de Lluís Homs i Moncusí.