LA NECESSITAT URGENT D’UN DEBAT SOBRE LA PROTECCIÓ DEL TERRITORI. 

Volem compartir aquest article de Domènec Ribes i Mateu on descriu en tot detall la Plana de Secà de l’Alt Camp,  el seu passat, present i futur. Un text on es posen en relleu les incomptables amenaces que planen sobre aquest territori : punts negres urbanístics; concentració parcel·lària i agricultura industrialitzada; fragmentació del paisatge a base d’infraestructures; alta tensió i MAT; contaminació de l’aire i, finalment, potser l’amenaça més preocupant, la manca de crítica i autocrítica per part de la ciutadania.

Però no tot són contres, el text també  fa clara referència als valors patrimonials, històrics i identitaris de la Plana : un paisatge únic, on la trilogia mediterrània encara es pot trobar en un bon estat de conservació, on cada cop són més els productes agrícoles que en sorgeixen; un lloc que vol ser referent en turisme sostenible i de proximitat.

No us perdeu aquest magnífic article, si encara no l’heu llegit. El podeu trobar a la pàgina web: Panorama.cat

Us deixem un breu resum del que hi podeu trobar:

El paisatge: “Aquesta plana es caracteritza per tenir un paisatge agrícola bastant homogeni que representa una de les poques mostres que queden de la trilogia mediterrània, és a dir, blat, vinya i olivers (a més d’ametllers, avellaners i garrofers). Associat a aquest paisatge, es conserva un important patrimoni d’arquitectura rural i tradicional (pedra seca) i una gran biodiversitat gràcies als mosaics agroforestals”.

L‘imaginari paisatgístic del país: “A diferència dels paisatges de la Catalunya Vella, que la Renaixença es va encarregar de posar en l’imaginari col·lectiu dels catalans, no hi ha hagut una construcció d’un relat sobre el paisatge del secà. En el nostre cas, però, sí que hi ha hagut una certa expressió artística bastant notòria. És a dir, escriptors, pintors i artistes que s’han fixat i han lloat aquesta plana”. 

L’arquitectura de la pedra seca: “Herència singular d’una manera de fer i treballar la terra, focus generadors d’una certa identitat local, i  elements històrics vinculats a l’evolució dels conreus, ens ajuden a entendre els canvis que s’han produït en el paisatge”.

Anys d’amenaces sobre el territori: “L’Alt Camp té 18 polígons industrials escampats pels diferents pobles i set milions de metres quadrats de sòl industrial; molts d’aquests polígons tenen una ocupació ínfima (per exemple, el d’Alió-Bràfim). Actualment, no es capten activitats d’alt valor afegit, ni seus multinacionals, ni parcs científics i tecnològics que generin R+D+i: l’única indústria que s’atreu a la comarca són empreses de logística i centres de distribució que consumeixen molt de territori però que no generen ocupació de qualitat; tan sols grans naus i grans extensions d’emmagatzematge cobert, en ocupació extensiva en planta baixa, amb grans àrees d’aparcament dirigit al vehicle pesant”.

Això i molt més és el que precedeix a tot un seguit d’iniciatives que l’autor anomena PROPOSTES CONCRETES PER A MANTENIR VIU EL PAISATGE, que val la pena tenir en compte i difondre si volem contribuir a canviar la situació.