Terra ignota i lluminosa.

Per Ruth Troyano Puig.

Hi ha un fil que els cus molt delicadament al mosaic de cultius tradicionals de la Plana de Secà de l’Alt Camp. Son la geografia humana d’un paisatge ocult, verge, lluminós i aromàtic que mira de fer puntades a consciència per teixir l’autoestima que hi manca. Cultiven, elaboren, respecten, innoven i donen valor diferencial als aliments ancestrals autòctons, a vegades menystinguts.

Té al foc dues cassoles: una, amb aigua de poma i llimona que és la base de les gelees que prepara i l’altra, amb pomes d’alta muntanya ecològiques i canyella. Bullen mentre conversem per telèfon. Bet Carbonell va crear fa 4 anys el projecte de melmelades artesanes Llépol. Viu a l’Alt Camp des de fa més de tres dècades. Després d’estudiar Filosofia, aterra en una família pagesa amb cultius atípics a la zona: caquiers i cireres. “Primer vam ser dues sòcies i després vaig emprendre el projecte en solitari. És una pena desaprofitar el producte que dona el territori i per això l’estic elaborant. És una manera de continuar pentinant el paisatge i desenredar-lo. Els pagesos són els qui el mantenen”, dirà. Bet Carbonell és clara i confessa que l’Alt Camp “té un problema molt gran que és d’autoestima. Fins ara s’ha valorat el que té èxit a fora: els castells i els calçots”. La realitat està canviant, reconeix, amb una nova generació que ella acompanya. Gent jove que ha acabat els estudis superiors i ha tornat a la Plana, disposada a ser còmplice. Menciona els maridatges que fa amb l’enòleg Eduard Sanromà. “Vam començar a col·laborar fent una gelea del seu vi d’ull de llebre 125 per a un treball universitari. Tots dos creiem en el territori i en el allò que fem”. El vincle els ha portat a enllaçar aliments però sobretot emocions. I cosir una puntada d’orgull. “M’encanta el paisatge canviant de la Plana, les aromes de les herbes seques, la del fonoll a la vora dels camins. I el paisatge rural envoltat de construccions de pedra seca”. La Capona n’és la més emblemàtica però se’n compten fins a 702. La Plana de Secà l’Alt Camp és, sense saber-ho, la zona de Catalunya amb més concentració i diversitat. Són cau de biodiversitat, però també ajuden a llegir el passat i generen identitat local. 

Al costat de la vinya i el cereal, l’Alt Camp presumeix d’oliveres centenàries. La trilogia mediterrània s’expressa en connivència a la Plana. L’Aran Reguant fa 17 anys que viu a Bràfim i amb la família Casabona han creat Fruits del Gaià. Cultiven ametllers i oliveres a la riba del riu Gaià.  La conversió a la producció ecològica va ser una fita; ara el repte és recuperar la varietat d’olivera menya. S’atura al marge, en plena campanya de collita, i explica: “Ens hem entossudit a donar-li vida, malgrat els costos elevats que té. L’oli d’oliva verge extra que n’obtenim és molt interessant; és oleic i té un alt contingut de polifenols. Son arbres de gran interès que creen ecosistemes per si mateixos, des dels caus de les arrels a les esquerdesdel tronc. Son nius d’històries”, explicarà. La menya té caràcter i militants en el consum, per bé que el paladar al Camp de Tarragona està acostumat a l’harmonia i la suavitat de l’arbequina. “La gent gran les valora molt… perquè és el paisatge amb el qual ha crescut. A poc a poc anem recuperant oliveres velles, abandonades. Sempre hi ha un percentatge de menya salvatge a la nostra collita, de finques que s’han deixat”, explica Reguant. “Veiem que s’està fent el salt a consumir proper i de petit productor, però a la Plana estem molt lluny de què es valori el paisatge rural tradicional que tenim. Amb els vins s’aconsegueix, però la consciència de què no cal anar a buscar a fora altres aliments, s’ha d’estendre molt més encara”, reblarà.

“Sempre havia tingut interès de recuperar plantes oblidades i per una intolerància alimentària vaig arribar a la garrofa”, explica Clara Martí, l’ànima de Menjamiques. Parlem quan la cobertura ens ho permet. Fa dos anys va estrenar obrador a Bràfim i el seu “petit projecte gastroetnobotànic” sorgeix de les ganes de fer visible la proximitat i memòria agrària. Elabora cremes, torrons, allioli i vinagre de garrofa, un llegum mediterrani amb propietats nutricionals molt saludables. Aquest havia de ser l’any de l’expansió, però el Covid-19 ha fet canviar les prioritats. “Arribar al consumidor més proper és el que té més sentit ara mateix. Activarem la venda online. No pot ser que la gent de la Plana no ens conegui, quan en altres països europeus la garrofa és considerat un producte dietètic. Hem de fer pedagogia, que es valori el que tenim”, dirà. Comparteix amb Bet Carbonell que hi ha una nova fornada que empeny, però lamenta que al camp faltin mans: “Ens falta gent que vingui al camp a fer terra-treball no teletreball. O es rejoveneix la pagesia o ho tindrem difícil per mantenir el paisatge i els projectes que tant ens agraden, en els propers anys”. “Hi ha vinyaters, però ens fa falta més diversitat de productors perquè l’Alt Camp és ric en cultius. Per què no farines o llegums, també?”, es pregunta durant la conversa. “No és ni desconegut, ni abandonat, ni tampoc misteriós. És ignota, la Plana. Senzillament que si mires la terra veus que s’han conservat els cultius tradicionals, la vinya especialment, i és un luxe poder mirar el camp i pensar que fa 200 anys els nostres avantpassats també el veien. Està intacte però treballat”, comentarà.

Els pobles i els paisatges bateguen al ritme de les persones que l’habiten. A la Plana de Secà de l’Alt Camp, productors i elaboradors s’esforcen per preservar cultius històrics i crear aliments saborosos i saludables, conscients que el més important és enfortir l’autoestima dels locals envers el territori per evitar noves ferides. Fa més de 10 anys que el forner Jordi Gasque va començar a revolucionar el mon del pa des d’un petit obrador de Nulles, amb fermentacions naturals i farines ecològiques. És llavor, com tantes altres que hi han estat abans i després. Per convicció o per necessitat, un mapa oblidat i de pas agafa entitat, perquè s’omple de geografies humanes que es reivindiquen en la personalitat i l’especialitat dels seus producte. Passa a l’oli, al vi, al vermut, a les melmelades, les cremes, les salses, els fruits secs… I els cus, també, una xarxa d’agrobotigues amb encant que els bressola i exposa.