Cooperativisme, quilòmetre 0

Per Ruth Troyano Puig.

Un dia va sentir la paraula patchwork per definir el mosaic de cultius de la Plana de Secà de l’Alt Camp i se la va fer seva. “Diferents conreus, colors, pobles petits, una vida que es viu i treballa de sol a sol, però també un paisatge que ha deixat de ser tan bucòlic amb la implantació de grans polígons on hi ha molta nau i poques persones”, es lamenta. Les ferides hi son i l’enòleg Vicenç Ferré les fa avinents al seu discurs. Fa vins a Cabra del Camp, al celler familiar Mas Vicenç, i té un coneixement profund del paisatge que cultiva: “Tenim un oasi de natura amb zones boscoses per on passen camins infinits. És una terra seca, sense regadiu i amb dues conques hídriques. El cereal ha anat creixent cada vegada més perquè de pagesos joves en quedem pocs. Ah! I tenim temples de pedra seca”. S’avança a elogiar el sistema cooperatiu però creu que el desequilibri entre volum i detall els ha passat factura com a territori: “En el sector vitivinícola, un 90% de la producció se’n va com a vi base per a elaborar cava. El cooperativisme ha estat el sector més fort en els últims 100 anys a la comarca, però en els últims 25 anys hi ha hagut més inquietud i ganes d’elaborar productes propis i s’han creat empreses agrícoles particulars”. El seu celler n’és un exemple que, a més a més, ha fet una aposta admirable per l’enoturisme amb propostes que se sostenen sempre en el paisatge i en la gastronomia de proximitat, com les rutes de marxa nòrdica entre vinyes Wine & Walk: “És més fàcil fidelitzar quan el client ve a casa. A banda de mans, distància i seguretat, ara les visites són més reduïdes. Mantenir la qualitat i el somriure no és fàcil quan reps 15.000 visitants a l’any”, assegura. Però l’esforç té la seva recompensa: Un 40% de la facturació ve directament de l’enoturisme i la fita és arribar al 50%. Per a l’enòleg de Mas Vicenç, el turisme del vi atorga un valor diferencial als cellers, els ajuda a crear marca, i per això des de la DO Tarragona que ell presideix estan ultimant la Ruta del Vi que es presentarà el maig de 2021, situant la Plana de Secà de l’Alt Camp com un entorn paisatgístic molt ben comunicat, equidistant de mar i muntanya, enfortint les sinèrgies entre restaurants, hotels, cases rurals, cellers i empreses de serveis. A Mas Vicenç, la creativitat enològica no té aturador. L’enòleg té ganes de seguir experimentant amb els vins ancestrals – que la DO Tarragona permetrà elaborar sota la seva empara amb un nou reglament a partir de l’any vinent – com també la de fer vins de gamma alta. En ment té dos vins de finca: l’un, d’una vinya centenària de macabeu i l’altre, una garnatxa negra que creix sobre còdols de riu.

Són temps de flexibilitat, canvi i transformació. I arriben al cor de tots els projectes. A la Cooperativa de Vila-rodona, per primera vegada en 100 anys d’història hi ha una viticultora (Isabel Quer Girona) al consell rector de l’organisme. El seu president, Adrià Rabadà, reconeix que el sector agrari ha tingut sempre un punt conservador, però es mostra convençut que aquest fet és una porta oberta perquè sigui una normalitat en endavant. El de Vila-rodona és un dels sindicats agrícoles més importants de Catalunya en l’elaboració de vins amb 12 milions de quilos i 600 socis. “També som referents en qualitat i en tecnologia. Vila-rodona és un dels pobles amb més percentatge de pagesia activa. Un centenar de socis són productors, però la dada important és que el 60% tenen per sota de 50 anys. És cert que costa trobar pagesos joves, però en aquest poble si hi hagués més terres, hi tenim projectes d’incorporació”, explica, amb orgull. La Cooperativa de Vila-rodona té convenis productius amb la de Valls, El Pla de Santa Maria i Barberà de la Conca. Pertany al grup cooperatiu Cevipe i forma part de Castell d’Or. “No hem deixat mai de reivindicar el coooperativisme. La qualitat dels nostres productes creix any rere any i això permet que 2.200 famílies en visquin”, diu Adrià Rabadà. La defensa aferrissada del sistema que representa Rabadà, el porta a afirmar que “no hi ha cap empresa que sigui més de quilòmetre zero i de proximitat que una cooperativa. Volem valoritzar el producte del soci, els beneficis reverteixen en la seva liquidació. I som un atractiu perquè la gent pugui quedar-se a viure a la comarca. Amb la planta embotelladora, hem creat 20 nous llocs de treball. Mai no ens deslocalitzarem, perquè els nostres processos productius estaran aquí i les decisions que prenem van sempre en la línia d’acompanyar a la pagesia en la seva professionalització”. Enmig de la Ruta del Cister i a prop del monestir de de Santes Creus, s’alça un edifici d’arquitectura modernista des d’on es veuen, sobretot, les oportunitats i la diferenciació de la plana: “L’Alt Camp és difícil, perquè és una terra de secà i molt depenent de la climatologia. Això fa que tingui menys producció que altres regions, però també aporta diferenciació al producte, perquè expressa molt més els matisos del sòl. Tenim macabeus a Bràfim i parellades a Vila-rodona envejables”. Rabadà remarca que Vila-rodona sigui un exemple “clar i contundent” de com les cooperatives s’adeqüen als temps, trencant amb l’estigma que sovint les acompanya. El salt al cultiu ecològic, arribant gairebé al 40% del total de producció, n’és un bon exemple que atribueix especialment a la sensibilitat de les noves generacions.