La Plana de Secà de l’Alt Camp en una cruïlla històrica

Tais Bastida Aubareda.
Tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona – CoopCamp

La Plana de Secà de l’Alt Camp és un paisatge únic a Catalunya i en retrocés a tot Europa, que representa el tradicional mosaic agrícola-forestal, amb presència de tots els cultius propis del secà Mediterrani, classificat pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona com a sòl d’interès paisatgístic o agrícola; és un dels agro-ecosistemes més amenaçats i de major interès biològic de Catalunya i acull la presència d’ocells vulnerables o en perill d’extinció a Catalunya.
A nivell patrimonial, la Plana és un dels espais catalans amb més alta densitat de construccions de l’arquitectura vernacular de pedra seca, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018, i conté grans exemples de cellers cooperatius modernistes i noucentistes, entre molts altres elements patrimonials, recursos i serveis.
Potser no ens l’hem mirat mai amb aquests ulls, però La Plana és un territori singular amb uns valors i recursos capaços de generar una economia sostenible al servei de la qualitat de vida de les seves veïnes. Això ja ha estat així durant el segle XX gràcies al cooperativisme agrari, que va permetre un futur digne per la pagesia i els seus pobles. Al segle XXI, el cooperativisme agrari també té un paper de conservació cultural i del medi natural, ja que l’activitat agrícola és la que pot preservar els valors culturals i mediambientals de La Plana. A aquest moviment històric s’hi sumen mica en mica noves iniciatives econòmiques que van en la línia de fixar llocs de treball dignes al territori, al servei de la protecció de l’entorn natural, les persones, i les seves necessitats. És l’exemple de totes les pageses que se sumen al cultiu ecològic, però també les petites empreses relacionades amb el turisme de proximitat, com les cases rurals, restaurants que ofereixen productes de proximitat, etc. Aquest moviment és el que intenta articular i potenciar el Projecte Singulars de La Plana Agrícola de Secà de l’Alt Camp. Al seu redós s’han creat ja dues cooperatives de treball: la de serveis turístics Camins Km0 SCCL, i la de pagesos Soca-rel SCCL. Malgrat la frenada del COVID19, el projecte també ha generat nous productes i serveis que neixen del treball en xarxa dels agents econòmics i socials, com la creació d’un tast de vins i productes de La Plana que ofereixen els cellers i coordina la D.O. Tarragona, o 3 tallers d’educació ambiental elaborats pel GEPEC, Les Esplanes i Cel Rogent, que s’ofereixen a les escoles i famílies que ens visiten. Queda molt per fer, sobretot en l’àmbit de l’economia verda i circular, que serà la protagonista del nou finançament europeu per a la recuperació econòmica. Però també en l’àmbit de les cures i tots els serveis que la població necessita per una vida digna en les diferents fases de la seva vida, amb les especificitats de l’àmbit rural.
Només la voluntat de les persones i els agents locals seran capaços de prioritzar aquest camí d’economia solidària davant d’altres que li representen un perill i amenaça. Ningú intenta fer desaparèixer el model industrial i logístic que ja s’ha assentat al territori, però el seu desenvolupament desordenat malmet i hipoteca pel futur el recurs econòmic que representa aquest territori únic. Darrerament dues grans amenaces estan posant en perill més que mai aquest futur per a la Plana de Secà de l’Alt Camp: un nou macro-centre logístic anunciat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i una onada especulativa de camps solars. Dos fets que protagonitzaran multinacionals amb centres de decisió i interessos completament allunyats de la gent de la Plana, amb un consum de territori desproporcionat respecte els llocs de treball creats i la seva baixa qualitat i estabilitat, que no tardaran ni un minut en deslocalitzar-se quan els convingui, deixant-nos un paisatge dessolat sense possibilitat de generar econòmicament res més en el futur, i segurament havent acabat també amb la identitat dels pobles de La Plana.
És el moment d’apostar per l’economia social i solidària i engegar projectes econòmics que estiguin d’acord amb la protecció natural i social dels pobles de La Plana. Ens precedeixen exemples de territoris que gaudeixen d’un desenvolupament econòmic sostenible, com Gallecs al Vallès o “Territori de Masies” al Solsonès. N’existeixen d’altres de ben coneguts que els interessos suposadament estratègics de grans sectors econòmics els han convertit en paisatges desballestats, contaminats o abandonats, amb els índex d’atur més alts i els del PIB per habitant més baixos del país. Una decisió a prendre sobre desenvolupament econòmica que coincideix amb el 30è aniversari de la lluita contra el Pla de Residus, una altra cruïlla històrica per a la Conca i l’Alt Camp el record del qual ens hauria d’ajudar.